Traductor [translator]


dilluns, 23 de maig de 2011

- La Conversió


Diuen que existeix l’amor a primera vista, i que dura per sempre. Només una mirada i la vida canvia per sempre. També hi ha qui un bon dia escolta una música o veu una pel•lícula, i descobreix quelcom de nou en sí mateix del que ja no podrà prescindir mai. Son moments de canvi, en els que ens convertim al que tenim davant, ens entreguem involuntària i inevitablement perquè hem trobat allò que ens pertanyia sense haver-lo conegut mai. La fe funciona així, un dia, no saps perquè, saps que no tornaràs a ser el mateix, i això t’inquieta i et neguiteja, perquè no sabies que existís un sentiment tan gran. I és que ens convertim en el que som, només quan trobem allò que ens defineix.

7 comentaris:

  1. GRACIES MANEL: per ser-hi i per ser com ets.
    Existeix aquest amor a primera vista i pot durar per sempre mes. Si hem estat afortunats d'estimar i sentir-nos estimats plenament sense entrebancs ,es una plenitud que acompanya en el camí.Es un sentiment que fa entendre altres amors...que fa entendre vocacions ,que fa entendre que pots rebre i pots donar sense demanar res a canvi ,que pots sentir-te acaronat i abraçat des de la distancia .
    Una abraçada
    Nuria

    ResponElimina
  2. Manel:avui he escoltat i llegit pausadament l'homilia del Antoni Pou del diumenge passat.
    m'ha semblat:fantàstica,clara,sincera,tendre,propera.

    Una bon monjo, una bona persona ,axis s'ens va mostrar els dies que varem compartir l'activitat dels somnis.

    ResponElimina
  3. Hola Núria, primer, agrair-te les teves paraules, penso que són una bonic reflexa sobre l’amor i el fet d’estimar, som una porta molt petita per la que gràcies a l’amor hi passen totes les coses importants. I sobre l’homilia del P. Antoni;
    http://www.abadiamontserrat.net/(S(yy2cxjzrptmo2u2ozyrcbo45))/App_Themes/White/Documents/Homilies/catala/22.05.11.pdf
    , impressionant, tota una lliçó d’humanitat, humilitat, realitat i fe, una mirada sincera als ulls de les societats. M’agrada que te l’hagis mirat amb temps, d’una tirada costa d’assaborir-la del tot. T’envio una abraçada des de una distància molt propera Núria, fins aviat!!!

    ResponElimina
  4. Manel, que bonica aquesta música!! (et vas superant cada vegada més). Curteta, però molt bonica. El text lliga molt amb la foto i la música. Endavant amb els teus estils musicals!!
    Sebastian

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Sebastian pels teus ànims i per les teves paraules!

    ResponElimina
  6. Hola Manel, dicen que la fe mueve montañas, cada uno tiene su fe, yo respeto la de todo el mundo aunque no la comparta, nadie como uno mismo para elegir su camino y no dejarse llevar por los intereses de otros, sé que me entenderás, hasta siempre.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  7. Hola Rosa, claro que te entiendo y agadezco tu sinceridad, aunque cómo yo lo veo, no se trata de dejarse manipular por otros, sinó de valorar las necesidades de otros, sé que me entiendes. Yo también respeto la fe de todo el mundo, y en especial la fe en uno mismo, algo que me parece essencial para crecer cómo persona y poder acceder, si se desea a otros tipos de fe. Me encanta tu espontaneidad, pero eso ya lo sabes, gràcias por tus palabras, un abrazo!

    ResponElimina