Traductor [translator]


dilluns, 20 de maig del 2013

R-A

Amb motiu de l’accident de la central nuclear de Txernòbil (ara fa 27 anys), van sorgir una sèrie d’ONG que durant les vacances d’estiu acullen nens i nenas que viuen a prop de la zona contaminada. La majoria provenen d’orfenats, on en molts casos han sigut dipositats per famílies amb problemes vinguts de la duresa de viure en una terra cremada. Són nens sans, però a conseqüència de l'entorn en que han de viure, pateixen alguns problemes com retard en el creixement i afebliment; general i especialment del sistema immunològic. En els mesos que aquests nens passen amb les famílies d’acollida, molts d’aquests problemes es resolen, i els nens tornen enfortits de salut i d’esperança. Amb la crisi, el nombre de famílies d’acollida s’ha reduït; la família acollidora ha de pagar el viatge i el manteniment del nen durant l’estada, així com facilitar-li (si ho requereix) assistència mèdica; dentista, pediatra... no tothom pot fer-se càrrec. Però s’ha de continuar intentant sembrar la llavor en terra bona, i potser ha arribat el moment de que fem el relleu a quelles famílies que, encara que avui ja no poden ajudar, ens han deixat preparat el terreny.

2 comentaris:

  1. Hola Manel !!! quinze dies un xic pachucha !Un fort refredat ha minvat les meves ganes de sortir i de ser activa,ja em trobo mes en forma i avui ..trec el cap en aquest raconet i .....dons,el dia que ens vegem et mostraré la foto del Vania un nen rus que varem tenir dos estius a casa.No era un nen de Chernobyl peto si d'un orfenat i si varem tenir feina amb dentista i a quelcom d'ajuda en el seu estat físic.Una bonica experiència ...no obstant el desenllaç un xic especial en que va finalitzar....Feia temps,estimat amic que no llegia quelcom dels nens de Rússia. En parlarem !!Una abraçada

    ResponElimina

  2. Hola Núria! Gràcies per les teves paraules, i per les teves experiències enriquidores. Potser perquè estem patint una gran crisi, i veig les necessitats que tenim a prop, no puc deixar de mirar més lluny, de veure més enllà, i m’enfada un món globalitzat on la tecnologia, la música, les tendències, la moda, fins i tot la crisi...tot és compartit per tots, tot arriba tothom, tot menys els dolor i el patiment; això queda sempre arraconat o en les nostres pregàries (sovint és una equivalència). No tenim un món responsable, ni compromès amb les persones que el formen i viuen en ell, i això és una punyetera paradoxa, perquè aquest món, l’hem fet nosaltres: les persones.
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina