Traductor [translator]


dijous, 27 de juny de 2013

Altres vides

Quan era mes jove sovint llegia un apartat en una revista sobre la que no donaré detalls. Recordo que es deia “¿Que hubiese sido de mi vida si…?”, els punts suspensius responien a diverses situacions com: si hagués pres aquella decisió, si hagués dit que sí, si hagués dit que no, etc. La qüestió és que vull recordar no la revista ni el contingut dels articles, sinó l’enunciat en sí mateix: que hauria sigut de la meva vida si… si jo no fos com sóc, si no sigues qui sóc, si hagués nascut en un altre país, en un altre ambient. Per què? Doncs perquè així será molt més fácil pensar en les persones no des de l’un mateix, sinó des de les “Altres Vides”.

4 comentaris:

  1. Darrerament jo també em pregunto molt què hauria estat de la meva vida...sinó hagués triat el camí d'ara. Per mi està sent molt dur, però sé que me'n sortiré. De cada passa q faig, aprenc; de cada decisió equivocada; tinc fe i esperança.
    Només sé que hem d'intentar estimar el q fem, pq les hores i els dies passen, i el temps no torna enrera. I això és el pitjor.
    Sé que ara, a l'Índia potser ho tindria tot sense tenir res. Només amb uns somriures de gent que només en veure'm i tocar-me els cabells són feliços.
    Els envejo saps? Són lliures. I és ara, quan he perdut el control de la meva vida, que valoro tot el que em van donar i són el meu model a seguir.
    Sé que en una altra vida seria un estel per il.luminar tots aquells q m'envolten i q em fan feliç, pq sapiguen que ben aviat podré estar per ells tot el q es mereixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apreciada indians star, no se si el teu somriure és un “souvenir” que et vas emportar de la India, o si ja venia de “serie” quan vas néixer, però si se que no són els llocs els que fan a les persones, sinó les persones les que fan els llocs, i que qualsevol lloc on siguis tu, i el teu somriure, és sempre un lloc incomparablement millor. Gràcies per les teves paraules, per aquesta capacitat inusitada que tens de fer fàcil l’impossible, per l’entusiasme que contagies, i per el temps que em regales entrant al bloc! Ets un esperit lliure, i això no ho pot canviar ningú, mai. Una abraçada.

      Elimina
  2. Han passat uns dies, unes setmanes, d'ençà de tot plegat...m'he adonat que la vida es sentir, riure, disfrutar, afrontar mals moments i tornar-se a aixecar. Les adversitats ens fan més forts i a mi m'han servit per valorar les persones que he tingut tant a la vora i que, en moments de nostàlgia, encara trobo a faltar; sobretot algú molt especial. Una abraçada ben forta

    ResponElimina
  3. En aquests mesos m'han passat moltes coses...sé que he madurat, he après, he sentit i t'he enyorat; saps que no puc negar-ho! La vida continua, però sento que per primer cop et puc dir que estic vivint "una altra vida": realment és el que volia fa un temps quan et vaig escriure per primera vegada. No sé quin futur m'espera...però no tinc cap dubte que si seguim endavant amb optimisme, les coses bones vénen soles per simple llei de l'atracció ;-)

    Una abraçada ben forta, d'aquelles que romanen al cor i permeten olorar el teu perfum més màgic!

    ResponElimina