Traductor [translator]


dimecres, 31 de juliol de 2013

Halo

Avui he vist un reportatge sobre la síndrome d’Asperger. Aquesta síndrome és un trastorn sever del desenvolupament, que altera la capacitat de processament de la informació. Una de les múltiples ombres de l’autisme, que fa que sota una aparença normal i una intel•ligència fins i tot superior a la mitjana, els afectats tinguin una forma de conèixer i interpretar la realitat molt particular i personal. Els trets comuns són: dificultat per a la interacció social, alteració dels patrons de comunicació no verbal, dificultat per l’abstracció de conceptes, i interpretació literal del llenguatge, entre d’altres. No soc cap expert i per això demano disculpes si no he sabut fer una definició adient o prou respectuosa. On vull arribar és al testimoni d’un noi, afectat per aquesta síndrome que relatava els seus problemes per socialitzar-se amb els seus companys d’estudis. Volia ser enginyer físic (i qualitats no li mancaven), i deia que ell podia entendre la física, que tot tenia sentit i era lògic, tot tenia una raó. Però que li resultava impossible relacionar-se amb els seus companys, perquè les persones no tenien lògica i actuaven amb actes sense sentit: no els podia entendre. No entenia el seu comportament, i explicava com li feien coses cruels com riure’s d’ell. Però aquí és on em va impressionar més, perquè no ho deia amb cap recança ni amb cap victimisme, simplement amb incomprensió; no comprenia el mal. Sense odi, sense ironia, sense sarcasme, sense cap tipus de mala intenció, era com escoltar parlar un àngel. L’halo, per si algú no ho sap, és una figura que els homes fan servir en l’art per definir la puresa o allò celestial, però aquesta és la manera de fer dels homes. La manera de fer de Déu troba els seus propis camins.....

2 comentaris:

  1. Hola Manel!! les teves paraules escrites m'han obert la meva curiositat per conèixer . He trobat aquesta proposta de treball ,com veuràs, feta per una associació del Valles. La comparteixo amb tu.





    DIA INTERNACIONAL DE
    LA SÍNDROME D’ASPERGER



    - Totes les persones som iguals, tot i que tenim les nostres individualitats que ens fan diferents.
    - La diversitat és individual i és inherent a la condició humana. És bona perquè ens enriqueix i ens fa créixer.
    - Hi ha maneres de diversitat que no es veuen i que són difícils d’entendre.

    Per assolir aquests objectius procurem :

    - Educar en la tolerància, la convivència, el respecte i la igualtat de drets de tots els éssers humans.
    - Guiar en el descobriment de l’empatia.
    - Aprendre a respectar la diversitat i fomentar l’interès per les peculiaritats dels altres.
    - Promoure actituds d’acollida rebutjant qualsevol forma d’exclusió.
    - Adquirir un compromís personal per ajudar els companys amb risc d’exclusió.
    Activitats que proposem per a realitzar a l’aula amb els vostres alumnes:

    Associació Asperger Vallès Occidental
    www.asperger-vallesoccidental.es
    sac.vallesoccidental@gmail.com
    Membre de la Federació Asperger Catalunya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, trobo que és una proposta fantàstica i universal, Magnífic treball de recerca. Gràcies per col•laborar i ampliar el text. Una abraçada!!!

      Elimina