Mai t'he dit

No fa gaires anys vaig assistir a una Eucaristia singular: tots amunt de l’atri, envoltant l’altar, i amb veu i bot. Se’ns va donar l’oportunitat de dir el que volguéssim, allò que la nostra ànima necessites. Alguns van fer pregàries, d’altres agraïments, algú va recordar a algú que estimava que ja havia fet el pas a l’altre vida... jo no vaig dir res, per vergonya potser, per no deixar sortir les emocions, no ho sé. La vida passa molt apressa, i de vegades les situacions es compliquen i ens quedem amb les paraules als llavis, al cor, i per sempre. Aquesta cançó és un homenatge a totes les coses que mai hem dit i que ja no podem o sabem com dir, però que ens han de servir per no deixar passar l’oportunitat que la vida és en si mateixa: per estimar i dir a temps.