Imagina dues portes de vidre, entre elles, unes escales i un camí estret. El camí està ple de llantions, i sobre els llantions: les lletanies del Sant Rosari. Els llantions barregen els seus colors amb les seves flames, que com llengües de foc espiritual nascut de llavis de cera, en un dialecte universal, il•luminen el camí de qui hi ha posat en elles la seva fe i la seva esperança. A mig camí, una flama molt més gran que les altres, una flama que no crema i no es consumeix. Passes al seu costat i no la veus. Quan ja has marxat, saps que t’has deixat alguna cosa per fer. Tornes a recórrer el camí, tornes a marxar, i al final, sempre acabes tornant a tenir la mateixa sensació.
Cada uno con nuestra manera de vivir nuestros sentimientos, podemos encontrar ese camino, quizás de manera diferente pero con el mismo final. Un abrazo.
ResponEliminaEs cierto Rosa, porque ese camino es el camino del Amor, y por mucho que queramos correr de él, volveremos a encontrarnoslo en la seguna vuelta. Un abrazo, y grácias por tus palabras
ResponElimina