Sovint busquem justificació als nostres actes excusant-nos en l'actitud dels altres, en la indiferència que podem sentir per els que ens ofenen o en la rancúnia. Volem tenir raó, per sentir-nos lliures de tota culpabilitat, per no haver de qüestionar-nos, per sentir-nos valents i respectables. Fins i tot, hi ha qui creu que com més crida més raó té, i també qui calma la seva consciència pensant que qui calla li atorga conformitat. Jo penso que només pot tenir raó aquell que estima, aquell que aprèn del silenci dels altres, que quan s’adona de que la guerra, potser, només viu en ell mateix, obre la mà i l’ofereix. En això ens pot ajudar escoltar Jesús per creure en una Raó més gran i en un amor més sincer. Perquè la raó es perd just en el moment en que no estem disposats a posar-la en dubte.
Hola Manel, como siempre un placer escuchar tu música. Referente a tu escrito, pienso que los humanos somos complicados o mejor dicho nos complicamos la vida y a veces un mal entendido rompe amistades para siempre, yo procuro aclarar las cosas, sobretodo si hay amistad, un amigo es un tesoro demasiado valioso para perderlo por exceso de vanidad.
ResponEliminaUn abrazo primaveral.
Rosa.
Feliz primavera Rosa! Me permito una frase célebre; "Un amigo es aquel que te conoce bien y a pesar de eso te quiere". Grácias por tus palabras, expresas muy bien lo que creo que debe ser un amigo, alguien que hable a tu corazón, y que te escuche desde el suyo. Un abrazo!
ResponEliminaBona Pasqua Manel!!
ResponEliminaUna abraçada .
Núria
Manel y Nuria, os deseo una buena Semana Santa.
ResponEliminaUn abrazo para los dos.
Rosa.
Gràcies Núria, Bona Pasqua també per a tu i els teus. Una abraçada!
ResponEliminaGracias Rosa, te deseo lo mismo, otro abrazo para tí!