Traductor [translator]


dijous, 7 d’abril de 2011

- Petites Demostracions d'Afecte


Hi ha unes paraules de Jesús que sempre m’han inquietat quan me les han dites; “No tinguis por...”. Això, dit per Jesús és una passada, però quan algú t’ho diu jo penso; que ample s’ha quedat i que poc m’ha solucionat.

Projectem cap enfora tot allò que ens fa por i el monstre de sota el llit, el de l’armari, el de la feina, el llop... Tots agafen una dimensió terrorífica alimentada per nosaltres.

Crec que podem mirar la realitat de formes diferents, però un ocell serà sempre un ocell, un arbre un arbre, i un color només un color, i tenir por és com no ser capaç d’apostar per un mateix i veure que estimant i respectant, la por que tenim pot ser tan gran com les forces que tenim per enfrontar-la.

4 comentaris:

  1. Aii Manel els monstres ..els que creem nosaltres mateixos i els que els altres ens posen en el camí.La por..es com una cadena que ens atrapa i no ens permet desenvolupar-nos ,madurar com a persones.Quan ens adonem que els poden guanyar ,si creiem en nosaltres i amb les nostres forces,es a les hores que creixem com a persones.
    gracies !!
    la primavera ,esclat de colors i de notes musicals en cada cant dels ocells.
    Nuria

    ResponElimina
  2. Aii Núria! Saps, ara pensava en “la bella i la bèstia”, on el monstre resulta que té molt bon cor i és monstre per els altres, no en sí mateix. Podem tenir por a tot allò que vulguem si no sabem estimar prou.
    Quin goig la primavera, és bonic això que has dit, i cert; músic-ocell-teràpia per tot arreu i a tothora, quin luxe!
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Manel que me deixat ....UNA ABRAÇADA

    Nuria

    ResponElimina
  4. Gràcies Núria, no m'havia adonat perquè les teves paraules ho són sempre d'abraçada. Una abraçada.

    ResponElimina