Traductor [translator]


diumenge, 4 de desembre del 2011

- Món (sensible)



La última imatge del vídeo mostra la cara de Harold Whittles, un nen de cinc anys sord de naixement, en el moment que li van posar un audiòfon i va sentir per primera vegada la seva pròpia veu. L’he volgut posar al final perquè la trobo simpàtica i perquè conèixer la seva història em va fer pensar en tot el que encara li quedava per descobrir a la vida. Milers d’imatges que, com la seva fotografia, en un segon li explicarien històries de llocs llunyans, de persones desconegudes, d’animals exòtics, de glòria i de misèria. No tenim el millor món possible, és cert, però crec que ho intentem, i històries com la del Harold, mostren que l’evolució és positiva i ajuda a la felicitat i el ben estar. Això sí, com ell, potser hem d’aprendre a escoltar la nostra pròpia veu. La que tenim a dins, la única que ens pot donar pau, perquè d’ella fruïm i a ella ens dirigim: la veu de l’Amor.

2 comentaris:

  1. Hola Manel: el vídeo molt bonic,acarona les boniques imatges!!
    La veu del nostre interior??aquesta veu que molts cops ens es desconeguda i que diu paraules que de cop no entenem i que poc a poc ens fan adonar de la nova força que neix o que ja teníem i la descobrim.
    Quines paraules més re boniques que has escrit!!La veu del Amor...i la carona de sorpresa del nen..ho diu tot !!
    Una abraçadeta !!no !!una bona abraçada
    Núria

    ResponElimina
  2. Hola Núria, quines paraules més reboniques les teves!!! Moltes gràcies!
    Crec que pensem massa amb el cap i poc amb el cor, i que el cor ens diu quin és el veritable camí que hem de recorre, i on es troba la veritable felicitat; estimant. L’Amor està en camí, estem a prop de Nadal, hem de començar a preparar els nostres cors perquè siguin llocs adients per el Seu naixement. Una forta abraçada Núria, i novament; moltes gràcies.

    ResponElimina